Context

El context dels anys de María Montessori és caracteritza perquè va ser testimoni de molts canvis tant polítics com socials. Un d’ells va ser l' inici de la Segona Revolució Industrial,aquesta revolució ve donada perquè el progrés esta fonamentat per modificacions en les formes d’organitzar el treball ,per les noves possibilitats de finançament i per els principis ecològics i tecnològics.

També coincideix amb el creixement d'Estats Units, en detriment d'Europa i en l’enfortiment de l'educació pública i l'assegurament del control estatal de l'ensenyament. Per aquesta raó, neixen diversos corrents de l’escola nova a diferents llocs d’Europa.

El segon terç de la vida de María Montessori és caracteritza perquè consagra els seus mètodes i comença a publicar les seves obres i les seves idees. Les aplicacions del mètode s’estenen gràcies a l’ajuda de Joan Palau, de la seva residència i per últim pels seus viatges.

A més s’empitjoren les tensions entre l’estat i la església i finalitzen amb la consolidació de governs burgesos laics .Com a conseqüència hi ha una gran expansió pedagògica.

Per últim,María decideix viatjar cap a holanda perquè amb la implantació de la Dictadura franquista qualsevol intent d'experimentació educativa queda descartat atès que hi ha una unificació que exigeix el règim en matèria escolar. Cal destacar que és una època de prosperitat econòmica, d'invents i descobriment.

Biografia

Maria Montessori (31 d’agost de 1870- 6 de maig de 19652), va ser una educadora, científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa, psicòloga, devota catòlica, feminista, i humanista italiana. Va néixer a Chiaravalle, província d’Ancona, Itàlia, en una família burgesa catòlica. La seva mare Renilde Stoppani, li va transmetre les seves inquietuds filosòfiques, mentre que el seu pare Alexandre era militar de professió i molt estricte.

Va estudiar enginyeria als 14 anys, després biologia i per últim es acceptada a la Universitat de Roma, per estudiar Medicina. Es va graduar l’any 1896 com la primera dona metgessa a Itàlia. Va ser membre de la Clínica Psiquiàtrica Universitària de Roma. Més tard, va estudiar Antropologia i va obtenir un doctorat en Filosofia, època en la que assisteix a un dels primers cursos de psicologia experimental.

De la relació amb Giusepe Montesano, psiquiatra i professor seu, va néixer el seu fill Mario. La profunda desil·lusió que li va causar l’abandonament del metge, va portar a Maria Montessori a afiliar-se al moviment feminista del que va ser representant a nivell nacional i internacional.

Tot i que el règim de Mussolini la va distingir com a membre honorari, va acusar públicament al fascisme de “formar a la joventut segons els seus motlles brutals” i a convertir-los en “petits soldats. Abandonà Itàlia l’any 1933 al ser clausurades les seves escoles i se’n va anar a Barcelona, on va estar vivint un temps, i després es va establir a Holanda amb el seu espòs i fill. Va tornar a Itàlia l’any 1947 per ajudar a la reorganització d’escoles i reprendre les classes a la Universitat de Roma.

Es va interessar per l’educació dels nens amb deficiències mentals i aplicà mètodes experimentals aconseguint que aquests nens aprenguessin a llegir i a escriure. Va desenvolupar els seus propis mètodes que aplicà més tard a tota classe de nens. A través de la seva pràctica professional va arribar a la conclusió de que els nens “es construeixen a si mateixos” a partir d’elements de l’ambient i, per comprovar-ho, va tornar a les aules universitàries a estudiar psicologia.

Va fundar la “Casa dei Bambini” i allà desenvolupà el que després s’anomenaria mètode Montessori d’ensenyança.

L’any 1949 es va establir definitivament a Amsterdam, i aquell mateix any publicà el seu llibre “The Absorbent Mind”. Al 1950 va ser anomenada doctora honoris causa per la Universitat d’Amsterdam. En tres cops va estar nominada pel Premi Nobel (1949, 1950, 1951).  Va morir a Holanda l’any 1952, als 82 anys, però el seu pensament segueix viu en moltes institucions al voltant del món, que apliquen el seu mètode.

Influències

Montessori sempre va tenir molt present els treballs de dos metges francesos: Jean Itard (1774- 1838) i Eduardo Séguin (1812-1880). Itard és el pare de la nova pedagogia. Declara la importància de l’observació dels infants i crea diferents materials per ajudar el nen a desenvolupar-se i a aprofitar totes les seves facultats. Séguin buscava les causes de les deficiències mentals. Ell pensava que la deficiència mental provenia de la manera com l’ésser captava la informació. Va crear materials que podien ajudar els nens a estimular els sentits, ja que Séguin deia que “qualsevol cosa que arriba a la ment passa pels sentits”. Aquests materials fomentaven també l’autoeducació i l’auto-desenvolupament. Séguin va demostrar que només amb els materials no n’hi havia prou, i que a més a més calia creure que un nen amb certes deficiències pot ser ajudat.

Montessori també va conèixer els treballs de Pestalozzi (1746-1827), un pedago suís que parlava de la importància de la preparació dels mestres i del vincle que s'ahavia d'establir entre l'infant i el mestre.

Mètode Montessori

L’educació segons Montessori: és una guia per aprendre a viure, els nens i les nenes aprenen tant si els guiem com si no ho fem: aprenen dels models, de la interacció amb l’ambient, d’ací la importància de l’adult com a model i de l’organització de l’ambient en el qual l’infant viurà i s’educarà.

El mètode Montessori el podríem sintetitzar amb aquestes màximes: 

-       L’infant s’ha de desenvolupar de manera global i per tant serà el centre de tota l’acció educativa. Aquest fet li permetrà formar-se tant en la vessant intel·lectual com en la personal.

-    Allò que és important és l’infant amb totes les seves individualitats i capacitats de desenvolupar-se i de realitzar una tasca.

-        Fonamenta els principis de llibertat, activitat i independència personal.

-         La independència personal va lligada a l‘estimulació de la disciplina activa. La disciplina activa és el fet que cada persona sigui capaç de comportar-se de manera raonable. Així també estimulem l’autocontrol que, un cop adquirit, facilita molt la convivència i per tant fa que tothom pugui treballar i viure en harmonia.

-       Per tal de treballar tots aquests valors no es realitzaran la majoria de les activitats de forma individual, sinó en grup. Així l’infant pot copsar no només el seu punt de vista, sinó que recull les idees bàsiques del seu entorn, les identifica, les diferencia, les associa, les recorda i crea i aprèn a defensar la seva visió de les coses. 

-     Crea un conjunt de materials que afavoreixen l’aprenentatge a partir dels sentits i permeten al nen treballar al seu ritme, investigar i crear.  

-          Finalitat: ajudar a l’infant a créixer com un nen feliç i fort.

Objectiu: aconseguir que l’infant se senti capaç d’actuar sense dependre constantment de l’adult amb la finalitat que amb el temps acabi sent una persona curiosa, creativa i capaç de pensar per si mateixa.   

• L’adaptació dels espais –escola, llar- a les necessitats de l’infant:

El principi de l'ambient idoni és essencial tant en la pràctica com en la teoria de la pedagogia montessoriana, ja que sense un ambient apropiat no es facilitarà a l'infant l'ocasió constructiva, l'estímul, la possibilitat de l'elecció lliure d'una activitat. És necessari, doncs, que tot ambient pedag`gic sigui estructurat amb una configuració unitària. Es refereix, per tant, a un ambient que ha de ser organitzat cuidadosament de cara al nen, dissenyat per fomentar el seu auto-aprenentatge i creixement. En ell es desenvolupen aspectes socials, emocionals i intel·lectuals i responen a les necessitats d'ordre i seguretat. També ha d'imperar el principi de llibertat amb límits on hi ha un grup d'infants de diferents edats sota el principi de respecte als altres i al medi ambient. Les caracterítiques d'aquest ambient permeten a l'infant desenvolupar-se sense la assistència i la supervisó constatn d'un adult. El disseny d'aquest ambients es basa en els principis de simplicitat, bellesa, ordre i unitat.

Els espais són lluminosos, càlids i propers a l'exterior i inclouen plantes, art, música i llibres.

Les aules eren organitzades en àrees de treball, quipades amb mobiliari i material -taules, cadires, llibreires...- equiparades a l'edat dels infants, on els materials estiguin en el lloc adequat, aconseguint una ràpida localització dels objectes. L'aula ha d'oferir al nen una estructura de confiança i seguretat en si mateix, li ha de permetre moure's amb llibertat i manipular el material. També comptaven amb zones obertes pel treball en el terra que promouen la llibertat de moviment i lliure trànsit dels petits. Tots aquests espais tindran un nivell de dificultat diferent per garantir el desenvolupament de tots els nens.

• Les pràctiques de la vida quotidiana com a mitjà per l’autonomia dels infants:

En les cases infantils de la pedagoga, l’infant es familiaritza amb els treballs domèstics quotidians, proporcionant-los l’oportunitat de realitzar “exercicis de la vida pràctica”. La pedagoga va donar-li gran importància a aquestes activitats, perquè les va considerar una part important de les primeres ocupacions infantils.

La llar, en la que viuen junts l’infant i els seus pares, esdevé un lloc adequat perquè el nen desenvolupi les pràctiques domèstiques. Tot espai educatiu és idoni per introduir l’infant en aquestes activitats –no únicament la llar-, sense necessitar de forçar-los. Més tard el joc quotidià cedirà lloc al treball real.

Aquestes activitats tenen l’objectiu d’aconseguir la independència, l’autonomia i l’autosuficiència, d’una manera progressiva i gradual, de l’infant a mesura que creix, per mitjà de l’atorgament de la responsabilitat.    

• La importància dels materials didàctics dins del marc educatiu:

Va crear un material didàctic específic pel seu mètode, un material didàctic per ensenyar, amb la finalitat de captar la curiositat del nen i guiar-lo pel desig d’aprendre. Aquest materials didàctics poden ser utilitzats individualment o en grups per participar en la narració de contes, converses, discussions, esforços de treball cooperatiu, cant, jocs al aire lliure i activitats lúdiques lliures. D’aquesta manera assegura la comunicació, l'intercanvi d'idees, l'aprenentatge de la cultura, l'ètica i la moral...elaborant uns valors funcionals,experimentals, d’estructuració i de relació. 

El nen fa coses per si mateix, i observa que aquestes creixen (plantes, animals...), obrint així la seva ment a la ciència. Els colors, la pintura, papers de diferents textures, objectes multiformes i les figures geomètriques de tres dimensions les inciten a l'expressió creativa.

A més dels materials didàctics, també en va crear de materials sensorials dividits pels diferents sentits:

Pel que fa al gust i l'olfacte podem trobar materials com les plantes i els perfums, que proporcionen la gamma de les olors. Aquí el material està constituït naturalment per productes culinaris, amb el complement d’una sèrie de pots amb substàncies oloroses, una altra sèrie idèntica ha de ser classificada per comparació, de manera que es pugui assegurar el reconeixement exacte de les olors.

En relació al tacte es té en compte el material Montessori tàctil, en totes les seves formes (tauletes i rugositats), així com el sentit tèrmic (ampolles amb aigua a diferents temperatures), a percepció de les formes, etc.                                                                                                         

Percepció diferencial de les dimensions, colors, volums i formes a través de la vista.

Finalment diferenciar els sons amb caixes metàl·liques, campanetes, xiulets i xilòfons amb la finalitat d’interaccionar amb el sentit de l’oïda.