Mètode Montessori

L’educació segons Montessori: és una guia per aprendre a viure, els nens i les nenes aprenen tant si els guiem com si no ho fem: aprenen dels models, de la interacció amb l’ambient, d’ací la importància de l’adult com a model i de l’organització de l’ambient en el qual l’infant viurà i s’educarà.

El mètode Montessori el podríem sintetitzar amb aquestes màximes: 

-       L’infant s’ha de desenvolupar de manera global i per tant serà el centre de tota l’acció educativa. Aquest fet li permetrà formar-se tant en la vessant intel·lectual com en la personal.

-    Allò que és important és l’infant amb totes les seves individualitats i capacitats de desenvolupar-se i de realitzar una tasca.

-        Fonamenta els principis de llibertat, activitat i independència personal.

-         La independència personal va lligada a l‘estimulació de la disciplina activa. La disciplina activa és el fet que cada persona sigui capaç de comportar-se de manera raonable. Així també estimulem l’autocontrol que, un cop adquirit, facilita molt la convivència i per tant fa que tothom pugui treballar i viure en harmonia.

-       Per tal de treballar tots aquests valors no es realitzaran la majoria de les activitats de forma individual, sinó en grup. Així l’infant pot copsar no només el seu punt de vista, sinó que recull les idees bàsiques del seu entorn, les identifica, les diferencia, les associa, les recorda i crea i aprèn a defensar la seva visió de les coses. 

-     Crea un conjunt de materials que afavoreixen l’aprenentatge a partir dels sentits i permeten al nen treballar al seu ritme, investigar i crear.  

-          Finalitat: ajudar a l’infant a créixer com un nen feliç i fort.

Objectiu: aconseguir que l’infant se senti capaç d’actuar sense dependre constantment de l’adult amb la finalitat que amb el temps acabi sent una persona curiosa, creativa i capaç de pensar per si mateixa.   

• L’adaptació dels espais –escola, llar- a les necessitats de l’infant:

El principi de l'ambient idoni és essencial tant en la pràctica com en la teoria de la pedagogia montessoriana, ja que sense un ambient apropiat no es facilitarà a l'infant l'ocasió constructiva, l'estímul, la possibilitat de l'elecció lliure d'una activitat. És necessari, doncs, que tot ambient pedag`gic sigui estructurat amb una configuració unitària. Es refereix, per tant, a un ambient que ha de ser organitzat cuidadosament de cara al nen, dissenyat per fomentar el seu auto-aprenentatge i creixement. En ell es desenvolupen aspectes socials, emocionals i intel·lectuals i responen a les necessitats d'ordre i seguretat. També ha d'imperar el principi de llibertat amb límits on hi ha un grup d'infants de diferents edats sota el principi de respecte als altres i al medi ambient. Les caracterítiques d'aquest ambient permeten a l'infant desenvolupar-se sense la assistència i la supervisó constatn d'un adult. El disseny d'aquest ambients es basa en els principis de simplicitat, bellesa, ordre i unitat.

Els espais són lluminosos, càlids i propers a l'exterior i inclouen plantes, art, música i llibres.

Les aules eren organitzades en àrees de treball, quipades amb mobiliari i material -taules, cadires, llibreires...- equiparades a l'edat dels infants, on els materials estiguin en el lloc adequat, aconseguint una ràpida localització dels objectes. L'aula ha d'oferir al nen una estructura de confiança i seguretat en si mateix, li ha de permetre moure's amb llibertat i manipular el material. També comptaven amb zones obertes pel treball en el terra que promouen la llibertat de moviment i lliure trànsit dels petits. Tots aquests espais tindran un nivell de dificultat diferent per garantir el desenvolupament de tots els nens.

• Les pràctiques de la vida quotidiana com a mitjà per l’autonomia dels infants:

En les cases infantils de la pedagoga, l’infant es familiaritza amb els treballs domèstics quotidians, proporcionant-los l’oportunitat de realitzar “exercicis de la vida pràctica”. La pedagoga va donar-li gran importància a aquestes activitats, perquè les va considerar una part important de les primeres ocupacions infantils.

La llar, en la que viuen junts l’infant i els seus pares, esdevé un lloc adequat perquè el nen desenvolupi les pràctiques domèstiques. Tot espai educatiu és idoni per introduir l’infant en aquestes activitats –no únicament la llar-, sense necessitar de forçar-los. Més tard el joc quotidià cedirà lloc al treball real.

Aquestes activitats tenen l’objectiu d’aconseguir la independència, l’autonomia i l’autosuficiència, d’una manera progressiva i gradual, de l’infant a mesura que creix, per mitjà de l’atorgament de la responsabilitat.    

• La importància dels materials didàctics dins del marc educatiu:

Va crear un material didàctic específic pel seu mètode, un material didàctic per ensenyar, amb la finalitat de captar la curiositat del nen i guiar-lo pel desig d’aprendre. Aquest materials didàctics poden ser utilitzats individualment o en grups per participar en la narració de contes, converses, discussions, esforços de treball cooperatiu, cant, jocs al aire lliure i activitats lúdiques lliures. D’aquesta manera assegura la comunicació, l'intercanvi d'idees, l'aprenentatge de la cultura, l'ètica i la moral...elaborant uns valors funcionals,experimentals, d’estructuració i de relació. 

El nen fa coses per si mateix, i observa que aquestes creixen (plantes, animals...), obrint així la seva ment a la ciència. Els colors, la pintura, papers de diferents textures, objectes multiformes i les figures geomètriques de tres dimensions les inciten a l'expressió creativa.

A més dels materials didàctics, també en va crear de materials sensorials dividits pels diferents sentits:

Pel que fa al gust i l'olfacte podem trobar materials com les plantes i els perfums, que proporcionen la gamma de les olors. Aquí el material està constituït naturalment per productes culinaris, amb el complement d’una sèrie de pots amb substàncies oloroses, una altra sèrie idèntica ha de ser classificada per comparació, de manera que es pugui assegurar el reconeixement exacte de les olors.

En relació al tacte es té en compte el material Montessori tàctil, en totes les seves formes (tauletes i rugositats), així com el sentit tèrmic (ampolles amb aigua a diferents temperatures), a percepció de les formes, etc.                                                                                                         

Percepció diferencial de les dimensions, colors, volums i formes a través de la vista.

Finalment diferenciar els sons amb caixes metàl·liques, campanetes, xiulets i xilòfons amb la finalitat d’interaccionar amb el sentit de l’oïda.

 

         

• L’elecció lliure del treball com a via de motivació

La lliure elecció del treball és una característica fonamental en la pedagogia montessoriana, considerada com element clau perquè es produeixi la concentració i l’activitat formativa pròpia i imaginària. Únicament Maria Montessori ha aconseguit fer possible l’elecció lliure sense que es doni lloc al desordre, ja que era fonamentada en l’ordre i la disciplina. Així, doncs, els infants treballen segons la seva pròpia elecció, de manera individual o en grups.

L’autora utilitza l’elecció lliure per tal d’aconseguir el control de les pulsions i els desitjos de l’infant i per tal de despertar l’interés d’aquest.

La pedagogia montessoriana es basa en que l’infant ha de seguir, sovint, les indicacions de l’educador, ja que en la seva vida professional no tindrà la possibilitat de triar allò que vol duu a terme. Tanmateix, perquè això sigui possible és necessari aconseguir primer la voluntat i l’interès del nen, perquè únicament així, podrà, posteriorment, assumir activitats que no siguin del seu gust, posant en aquestes tota la seva voluntat.

• La formació lingüística a partir de la conversa

La actitud de Montessori enfront l’educació del llenguatge es basa en proporcionar una ajuda a l’infant de caràcter indirecte, és a dir, gràcies a un ambient lliure sorgeixen unes relacions entre els infants i entre els infants-educadors que origina un parlar natural. Així, doncs, l’autèntica formació lingüística sorgeix a partir de conversacions espontànies.

“El lenguaje, antes de ser escrito, es hablado, y lo es siempre” [1]

Durant els períodes sensibles del aprenentatge verbal, Montessori inicia les capacitats de la lectura i l’escriptura. L’alfabet mòbil i les lletres de “papel de lija” són el materials que utilitza la pedagoga per promoure aquetes capacitats.

---

[1] Helming, H. El sistema Montessori. Para un ejercicio de la libertad. 1970. Ed. Lluís Miracle. Barcelona pàg. 184

• La formació matemàtica des del joc

El material de l’autora permet a l’infant aprendre coneixements d’aquesta disciplina sense forçar l’objecte d’estudi, és a dir, des del joc, despertant així un major interès i permetent conèixer les formes bàsiques, les proporcions, el relacions regularment observades. Aquests materials preparen al nen, de manera indirecte, per a la posterior adquisició de coneixements matemàtics.

• La natura com element d’observació i experimentació

Per Maria Montessori lo important de la naturalesa, a l’àmbit educatiu, no es basa en tenir cura de les plantes a l’aula sinó, que els infants interaccionin directament amb la natura per via de l’observació.

“Vivir con la naturaleza, y no sólo conocerla, consituye el último descrubirimento de la pedagogía. Lo essencial es librar al niño de las amarras que le mantienen aislado en la vida artificial de las cuidades.” [1]

[1] Íbid. Pàg. 205

---

• El silenci com símbol de treball

La llibertat d’elecció de les activitats per part dels infants a les escoles de Montessori comporta un silenci més o menys profund, que no implica la paralització, sinó que està animat per la concentració i l’entrega personal de l’infant. Per tant, en aquestes aules no es força a que el nen parli ja que l’infant parla quan el treball li ho demana –per preguntar alguna cosa, comunicar-se amb algú...-. Així doncs, el veritable diàleg implica callar i escolar. En l’escola de Montessori no existeixen pauses ni estones de pati que s’imposin de manera rígida, sinó que els descansos sorgeixen de manera orgànica.