La actitud de Montessori enfront l’educació del llenguatge es basa en proporcionar una ajuda a l’infant de caràcter indirecte, és a dir, gràcies a un ambient lliure sorgeixen unes relacions entre els infants i entre els infants-educadors que origina un parlar natural. Així, doncs, l’autèntica formació lingüística sorgeix a partir de conversacions espontànies.
“El lenguaje, antes de ser escrito, es hablado, y lo es siempre” [1]
Durant els períodes sensibles del aprenentatge verbal, Montessori inicia les capacitats de la lectura i l’escriptura. L’alfabet mòbil i les lletres de “papel de lija” són el materials que utilitza la pedagoga per promoure aquetes capacitats.
[1] Helming, H. El sistema Montessori. Para un ejercicio de la libertad. 1970. Ed. Lluís Miracle. Barcelona pàg. 184
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada