Montessori sempre va tenir molt present els treballs de dos metges francesos: Jean Itard (1774- 1838) i Eduardo Séguin (1812-1880). Itard és el pare de la nova pedagogia. Declara la importància de l’observació dels infants i crea diferents materials per ajudar el nen a desenvolupar-se i a aprofitar totes les seves facultats. Séguin buscava les causes de les deficiències mentals. Ell pensava que la deficiència mental provenia de la manera com l’ésser captava la informació. Va crear materials que podien ajudar els nens a estimular els sentits, ja que Séguin deia que “qualsevol cosa que arriba a la ment passa pels sentits”. Aquests materials fomentaven també l’autoeducació i l’auto-desenvolupament. Séguin va demostrar que només amb els materials no n’hi havia prou, i que a més a més calia creure que un nen amb certes deficiències pot ser ajudat.
Montessori també va conèixer els treballs de Pestalozzi (1746-1827), un pedago suís que parlava de la importància de la preparació dels mestres i del vincle que s'ahavia d'establir entre l'infant i el mestre.
Montessori també va conèixer els treballs de Pestalozzi (1746-1827), un pedago suís que parlava de la importància de la preparació dels mestres i del vincle que s'ahavia d'establir entre l'infant i el mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada