Les “Case dei Bambini”

A principis del segle XX,  l’engineyer Talamo era el president de l’Instituto Romano dei Beni Stabili(Institut de Béns Immobles), i posava tota l’atenció en els barris més populars de Roma, i hi edificava grans blocs d’habitatges higiènics per a obrers. Cada bloc havia de posseir la seva escola amb una mestra resident al barri. Una amiga comuna de Talamo i Montessori suggerí que aquesta s’encarregués de l’organització pedagògica d’aquests centres. Es tractava de nens de tres a sis anys, fills de treballadors que en general eren absents de casa pràcticament tot el dia. Així fou com sorgí la primera Casa dei Bambini (Casa dels Infants), inaugurada el 6 de gener de 1907 al carrer Marsi numero 58 del barri de San Lorenzo. Així, en el marc d’una iniciativa social, començava en el terreny pràctic la carrera de Maria Montessori aplicant el seu mètode. Més endavant, la institució educativa es separaria de la institució social.

Ben aviat, el 7 d’abril del mateix any 1907, s’obria la segona Casa, al mateix barri de San Lorenzo. El 18 d’octubre de 1908, se n’obria una altra al barri obrer de Milà, a càrrec d’Anna Maccheroni, que després dirigí l’Escola Montessori a Barcelona.

A Catalunya, el mètode Montessori va tenir un ressò i una acollida molt particulars, en un moment particularment viu , discutit i socialment injust, però en canvi, creador: el noucentisme. El primer assaig del mètode el portà a terme Joan Palau Vera, a la Casa de Maternitat de Barcelona, per iniciativa del Consell d’Investigació Pedagógica de la Diputació i per encàrrec de la Junta de les Cases de Caritat i Maternitat. La implantació d’aquest mètode s’havia preparat acuradament a la Casa de la Maternitat el 29 de gener de 1914. En el mes de març, el Consell de Pedagogia de la Diputació no en tingué prou i va proposar la creació d’una Escola Montessori, demanant que per a dirigir-la es cridés Anna Maccheroni, la més acostada col.laboradora de Maria Montessori. Com a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera es va liquidar de manera exhaustiva l’escola Montessori de la Diputació, per les seves arrels catalanes. Pels volts dels anys seixanta, dues escoles a Barcelona: “Talitha”, dirigida per Maria Teresa Codina i “Ton i Guida”, dirigida per Maria Antònia Canals.

Pel que fa a la resta del món, també fundà una escola d’ensenyants durant la segona guerra mundial a l’Índia i l’any 1915, a l’exposició de Sant Francisco (Califòrnia), commemorativa de l’apertura de canal de Panamà, va tenir oberta durant set mesos una escola, les parets de la qual eren de vidre, per tal de que el públic pogués contemplar a tot moment el treball que feien 40 infants, nens i nenes de 3 a 6 anys, conduïts per una de les seves mestres. Als Estats Units gairebé es pot parlar d’un culte “Montessori”, entre 1911 i 1915.