Biografia

Maria Montessori (31 d’agost de 1870- 6 de maig de 19652), va ser una educadora, científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa, psicòloga, devota catòlica, feminista, i humanista italiana. Va néixer a Chiaravalle, província d’Ancona, Itàlia, en una família burgesa catòlica. La seva mare Renilde Stoppani, li va transmetre les seves inquietuds filosòfiques, mentre que el seu pare Alexandre era militar de professió i molt estricte.

Va estudiar enginyeria als 14 anys, després biologia i per últim es acceptada a la Universitat de Roma, per estudiar Medicina. Es va graduar l’any 1896 com la primera dona metgessa a Itàlia. Va ser membre de la Clínica Psiquiàtrica Universitària de Roma. Més tard, va estudiar Antropologia i va obtenir un doctorat en Filosofia, època en la que assisteix a un dels primers cursos de psicologia experimental.

De la relació amb Giusepe Montesano, psiquiatra i professor seu, va néixer el seu fill Mario. La profunda desil·lusió que li va causar l’abandonament del metge, va portar a Maria Montessori a afiliar-se al moviment feminista del que va ser representant a nivell nacional i internacional.

Tot i que el règim de Mussolini la va distingir com a membre honorari, va acusar públicament al fascisme de “formar a la joventut segons els seus motlles brutals” i a convertir-los en “petits soldats. Abandonà Itàlia l’any 1933 al ser clausurades les seves escoles i se’n va anar a Barcelona, on va estar vivint un temps, i després es va establir a Holanda amb el seu espòs i fill. Va tornar a Itàlia l’any 1947 per ajudar a la reorganització d’escoles i reprendre les classes a la Universitat de Roma.

Es va interessar per l’educació dels nens amb deficiències mentals i aplicà mètodes experimentals aconseguint que aquests nens aprenguessin a llegir i a escriure. Va desenvolupar els seus propis mètodes que aplicà més tard a tota classe de nens. A través de la seva pràctica professional va arribar a la conclusió de que els nens “es construeixen a si mateixos” a partir d’elements de l’ambient i, per comprovar-ho, va tornar a les aules universitàries a estudiar psicologia.

Va fundar la “Casa dei Bambini” i allà desenvolupà el que després s’anomenaria mètode Montessori d’ensenyança.

L’any 1949 es va establir definitivament a Amsterdam, i aquell mateix any publicà el seu llibre “The Absorbent Mind”. Al 1950 va ser anomenada doctora honoris causa per la Universitat d’Amsterdam. En tres cops va estar nominada pel Premi Nobel (1949, 1950, 1951).  Va morir a Holanda l’any 1952, als 82 anys, però el seu pensament segueix viu en moltes institucions al voltant del món, que apliquen el seu mètode.